La tinta és un pigment negre d’origen vegetal. Es va començar a fer servir a Xina cap al 400 aC, es feia utilitzant el negre del fum, que és un pigment compost principalment del carboni resultant de la combustió de matèria orgànica com plantes, fusta o oli més l’adició de la goma com a aglutinant.
Actualment al produir-se
industrialment, es fa servir el negre de carbó que té com a base de la
combustió el petroli o el carbó. No s’acaba de desfer amb aigua i s’ha d’afegir
un altre component. La tinta xinesa actual doncs, que és la que vam fer servir,
es pot barrejar amb oli, resina o goma vegetal com a aglutinants, afegint-hi
tot seguit aigua per mantenir la seva forma líquida.
A part, també hi han altres
tintes la base de les quals no és el carbó: la tinta de ferro gàl·lica, que
s’extreu de la reacció de l’àcid gàl·lic (C6H2(OH)3COOH) amb les sals de Ferro. A l’hora de dibuixar amb aquesta tinta,
queda una àuria de color marronosa a causa de la reacció d’oxidació de les sals
de Ferro amb l’aigua.
Els utensilis que es poden fer
servir amb tinta són varis, el que sempre se-li ha relacionat més ha estat la
ploma d’au (penna scriptoria, en llatí) dissecada i tallada o la canya
(càlamus) tallada a biaix. La diferència entre les dues és que la ploma d’au és
més flexible, mal·leable i es poden fer les corbes més àgilment, també és més
porosa i per tant deixa anar la tinta més lentament, retenint-la als porus.
Quan es dibuixa amb canya la tinta cau més ràpidament i s’ha de mullar amb més
freqüència.
Els utensilis que es poden fer
servir amb tinta són varis, el que sempre se-li ha relacionat més ha estat la
ploma d’au (penna scriptoria, en llatí) dissecada i tallada o la canya
(càlamus) tallada a biaix. La diferència entre les dues és que la ploma d’au és
més flexible, mal·leable i es poden fer les corbes més àgilment, també és més
porosa i per tant deixa anar la tinta més lentament, retenint-la als porus.
Quan es dibuixa amb canya la tinta cau més ràpidament i s’ha de mullar amb més
freqüència.
A l’hora de dibuixar (en aquest
cas, escriure) vaig notar aquestes diferències. M’era molt més fàcil fer servir
la ploma per arrastrar bé la tinta amb més llibertat de moviment. Quan ho feia
amb la canya, la tinta de seguida queia sobre el paper de manera que després ja
quasi no en quedava per continuar, es pot observar en la figura 2 com al
principi de la paraula hi ha tota la tinta acumulada i al final ja no en queda.
Al dibuixar, em vaig ajudar amb
un pinzell de mida petita per a repassar llocs on la tinta no havia adoptat
la forma que volia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada