CERES

La tècnica de pintar amb ceres, a l’encàustica, amb la cera com a aglutinant, es remunta a fa més de dos mil anys quan els grecs, fins i tot els egipcis (s’han trobat restes de cera en sarcòfags) utilitzaven la cera d’abella calenta com a procediment artístic, ja fos sobre fusta, marfil, tela, etc.  De fet el procés s’anomena encàustica (es traduiria com a cremada) per aquesta condició de treballar-la en calent.

 

Actualment la tècnica ha evolucionat i es presenta amb diferents formats, sobretot en forma de ceres o "dachs". La composició de les cera no comercial seria de cera d’abella blanca, alguna resina que doni consistència, com la de Damar i pigment. La de les ceres tipus Manley, ideades per fer servir en sec, poden portar també cera d'abella però principalment porten olis vegetals (de palma), pigments minerals i carbonat càlcic com a càrrega. Una de les seves millors qualitats és que es mantenen grasses, amb el temps no s'assequen ni s'endureixen. 

L'encàustica no és una tècnica que hagi tingut gaire èxit dins el món de l'art més enllà dels seus inicis egipcis i grecs. Potser dins el corrent de l'expressionisme si que hi va tenir més cabuda però no va arribar a ser la tècnica principal ni molt menys.

Les ceres que vam fer servir a la pràctica eren ceres en fred, és a dir, ja solidificades i per pintar en sec. La intenció no era pintar en sec, per tant s’havien de desfer, en comptes de  desfer-les amb calor, era més pràctic fer-ho amb dissolvent (essència de trementina o aigua-ras).

Durant la pràctica, vaig provar varies maneres de fer servir les ceres. Primer vaig fregar la cera al plat de plàstic per erosionar-la i perquè es quedés en trossets més petits, després hi afegia una part igual de dissolvent i ho barrejava bé fins que quedava unificat i llest per pintar amb pinzells (fotografia de dalt a la dreta). També vaig provar de pintar amb pinzell directament amb el dissolvent al paper (en quantitats petites) i seguidament hi pintava amb les ceres o al revés, pintant amb el dissolvent on ja hi havia pintat amb les ceres. L’efecte que queda és molt bonic, les ceres no s’acaben de dissoldre del tot i per tant encara es veu la seva empremta lleugerament. Per últim, vaig pintar amb el dissolvent a la punta del llapis de cera (es veu a la fotografia de la dreta) i després amb aquest sobre el paper, no era gaire útil perquè de seguida em quedava sense pintura dissolta. 

El paper va tardar bastant a secar-se a causa de les múltiples capes de cera i dissolvent.

Per netejar els pinzells es podria fer servir parafina, que és la cera amb la que es fan espelmes (no es sol utilitzar per pintar).