Per
treballar el daurat sobre fusta, vam fer servir una planxa de fusta prima i de
mida DIN A4. Abans de posar l’or, la planxa s’ha de preparar. La preparació és
una capa intermèdia entre la pintura i la superfície i té la funció física de
suportar a la pintura i evitar que és malmeti amb el contacte de la
superfície. També té la funció estètica, dona gruix i per tant permet fer relleus. La preparació no és la mateixa per cada
suport, s’ha de adequar a cada material. Hi ha dos tipus de preparacions: les
magres, que serveixen per pintar a l’aigua, amb tremps i les grasses que són
per treballar a l’oli.
A
classe vam fer servir una preparació de cola (cua de conill) i com a càrrega (normalment guix gessó, carbonat de Calci "CaCo3") bol d'armènia i aigua, el primer per donar consistència
i la segona per donar gruix i fer coixí. També es podria afegir coloració a la base de la preparació, al Trescento i Quattrocento era molt comú, s'afegia per exemple verd (verdaccio).
La proporció per la fusta és de 150 grams de cola per un litre d'aigua. Al ser cola orgànica s'ha de treballar en calent ja que en sec es torna gelatinosa.
Un cop aplicada a preparació i seca, es procedeix a posar les làmines d'or. Aquestes s'han de tallar en quadradets abans de enganxar-les, el més adequat és tallar-les amb una fulla prima de cúter. Al ser tant delicades és millor manipular-les amb unes pinces i posar-se talco a les mans per evitar que rellisquin. A l'hora d'enganxar els trossos a la taula de fusta s'ha de posar primer cua de conill, se'n afageix una capa fina a una part petita de la fusta, es deixa assecar una mica (mai del tot) i després amb molt de compte es posa la làmina d'or al damunt aixafant-la una mica amb la part plana del pinzell. Es segueix amb aquest procés fins a omplir la taula de fusta. Les làmines es poden sobreposar unes a les altres i per tant, s'ha de posar cola damunt de l'or, quan es fa s'ha de vigilar que estigui ben sec perquè sinó es mourà i s'arrugarà.
Un cop s'ha omplert tota la taula de fusta amb or, es deixa secar i seguidament es brunyeix. Després del brunyit salten trossets d'or que no estaven ben enganxats i s'han de tornar a posar.
Quan es té la planxa seca, brunyida i sense que hi hagin espais buits, es pot començar a pintar. A classe la vam pintar amb pintura al tremp d'ou. Aquesta consisteix en barrejar el rovell de l'ou (com a aglutinant) , el pigment i aigua per dissoldra-ho una mica.
Per pintar s'ha de jugar una mica amb el daurat, deixant zones perquè sobresurti.
Al següent enllaç es pot veure el procediment:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada