A
El carbonet era molt més
tou que el conté, per tant el vaig fer
servir per les parts del dibuix que volia difuminar més. El fet de ser tou em
va permetre jugar a pressionar més en parts del dibuix que volia més fosques o
quasi no pressionar en llocs d’ombres. Per difuminar vaig començar amb el
difuminador però no m’acabava de quedar com volia tot i que vaig aprofitar tant
la cara més ample (difuminant horitzontalment) com la més estreta (difuminant
verticalment), així que les difuminacions que volia que quedessin d’una manera
concreta les vaig acabar fent amb els dits, d’aquesta manera també vaig notar
millor la textura del carbonet, molt més oliosa que la dels altres. Tot i això
també vaig jugar amb les dues cares del difuminador per a què les partícules de
grafit s’adherissin al paper amb l’efecte de ondulació (començant difuminant
horitzontalment i acabant verticalment).
Per altre banda, el conté el vaig utilitzar per resseguir les
línies principals i les parts potser més negres. Bàsicament em va servir per
marcar les parts que quedaven indefinides després de haver utilitzat el
carbonet. Vaig tenir la sensació que era molt mes compacte i saturat que no pas
el carbonet, amb molta més argila, molt més difícil de difuminar.
Pel que fa al guix el vaig trobar menys greixos que el carbonet,
més polsegós però no tant compactat com el conté. El guix doncs el vaig
utilitzar per simular la llum en algunes parts que volia que destaquessin més.
El vaig trobar un bon complement per el carbonet, de la mateixa manera que la sanguina,
amb una compactació entre el guix i el conté, la vaig fer servir per ressaltar
també algunes parts o per donar-los hi una coloració diferent.
Personalment m’ha estat més fàcil la pràctica de dibuix que no la
de aquarel·la, m’hi he sentit més còmode, he gaudit més i potser m’ha permès
experimentar més amb les textures i aprofitar totes les possibilitats de cada
utensili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada